.png "English"){kind=small}
Cesárea Tinajero va ser una poeta avantguardista de la Revolució Mexicana. Fundadora de l'anomenat Real Visceralisme, moviment estètic marginal que va acompanyar el procés polític revolucionari mexicà i les seves transformacions culturals des de 1910. El títol del primer manifest (anònim, encara que s'atribueix a la seva ploma) diu: "El visceral és la terra del desert al cos/ les vísceres llançades pel temps al crim/ el poble ha de néixer a la boca de cada poeta /sols negres de la boca del fusell de Pancho Villa…”. Es considera que la incidència de Tinajero va ser una mica lateral, i ha de ser considerada com una veu invisible, fantasmal o -potser- imperceptible; la seva gravitació femenina en els esdeveniments revolucionaris, ha de ser equiparat –encara que des de diferents perspectives– al de dones com Tina Modotti (1846-1942). Frida Kahlo (1907-1954), Carmen Mondragón (Nahui Olin-1893-1978), etc. Autors com Salvador Novo (1904-1974) i Manuel Maples Arce (1900-1981), van saludar públicament les inventives de Tinajero, al punt d'intentar persuadir-la de publicar els seus manifestos i poemes (que aleshores circulaven en manuscrit) en revistes avantguardistes de l'època. El 1925 Cesárea va desaparèixer de l'escena cultural, mudant-se a la ciutat de Santa Teresa a la frontera de Mèxic amb els Estats Units, lloc on va ser mestra d'escola, i on va conèixer Roberto Juárez, ex torero provinent d'Oaxaca, de qui es diu va ser amant, i qui va morir en un accident el 1930. A partir de llavors, hi ha indicis que Cesárea es va mudar a un petit poblet de frontera anomenat Villaviciosa. Aquesta és l'última dada que se'n té amb vida. Acabat el 1991, les seves restes van ser trobades per la policia caminera mexicana, després d'estar sepultada en una fossa al desert, i identificada per l'ajuda de l'Equip Argentí d'Antropologia Forense (EAF). La investigació sobre el cas i l'autòpsia demostren que la poeta va ser víctima d'un homicidi violent a principis del 1976, producte d'un tret amb arma de foc. A partir del testimoni judicial brindat espontàniament a l'expedient per l'escriptor Juan García Madero (1953-2003) el 1998, es relata un episodi en què haurien participat el mateix Madero, juntament amb dos poetes: Ulisses Lima (1953-?) i Arturo Belano (1953-2003) tots dos entestats a reunir la seva poesia, buscant-la pel desert. Després de la troballa de la poeta en un poble perdut de frontera, Madero declara que es produeix un breu intercanvi i una arma que es dispara accidentalment mata Tinajero a l'acte; després d'això els presents es veuen obligats a donar-li santa sepultura i, després, prometen cridar-se al silenci. Des de llavors la mort de Tinajero va quedar envoltada per un halo de misteri, el fet va ser encomanat pel Ministeri Públic de Mèxic al criminòleg nord-americà Albert Kessler, famós per haver estat contractat per la policia de Santa Teresa per desentranyar els estranys assassinats de dones a la frontera a partir del 1990. Des d'aleshores, el criminòleg va trobar patrons que connecten els esdeveniments a partir d'un poema imatge titulat “Sion”, probablement d'autoria de Tinajero, que consisteix en una successió de dibuixos, que considera pistes per trobar un diari o llibre inèdit escrit per algú anomenat Roberto Bolaño, que seria una mena d'heterònim del ja esmentat Arturo Belano, mort el 2003, a causa d'un càncer de fetge. Belano no ha deixat obra més que un grapat de poemes, publicats a les xarxes.
Aquí trobareu la resposta de per que cercàven a Cesárea Tinajero els "Detectives salvajes" de Bolaño/Belano.
.jpg)
